dilluns, 20 de desembre del 2010

Awithlaknannai


Manel Garcia Chaparro
Es un joc semblant a les dames, però amb una forma diferent. Consta de 8 rombes tallats pel mig, hi ha 12 fitxes per un jugador i 12 més per l’altre, en total 24 fitxes. Per eliminar les fitxes s’han d’eliminar en diagonal quan una fitxa està al mig de la trajectòria de la fitxa de l'oponent, i hi ha un lloc lliure a l'altre cantó de la diagonal, la fitxa salta i l’elimina.
Guanya qui l’hi elimina abans les fitxes a l’oponent.  

Judit Bargalló Tarragó
Es posen les fitxes a totes les cantonades dels triangles, cadascú en una banda. Aquest joc és similar al de les dames perquè consisteix en anar eliminat les fitxes del contrari saltant per damunt de l’altra fitxa. Si un company pot eliminar una fitxa del seu contrari i no ho fa el company li ha de bufar la fitxa és a dir eliminar-li.
Guanya el que aconsegueix eliminar totes les fitxes del company.

Anna Franco Vila
Es col·loquen totes les fitxes a totes les cantonades del dibuix, les d’un color a una banda i les de l’altre a l’altra. Aquest joc consisteix en anar movent les fitxes per les línies i anar saltant per eliminar les fitxes del contrari, es pot anar saltant cap a davant i cap al darrera, si en pots eliminar una i no ho fas es bufa la fitxa -vol dir que es treu-. Perd el jugador que es queda abans sense fitxes.

Construcció d'un alquerc

Alquerc fet per Anna Franco  
Anna Franco Vila
Vaig agafar una caixa i amb un llapis vaig dibuixar el dibuix del joc. Llavors amb cinta de color lila, la vaig anar pegant al seu lloc corresponent.. Les fitxes les vaig fer amb meitats de pilotetes de porexpan: dotze de color verd i dotze més de color blanc.

Alquerc fet per Júlia Renedo 
Júlia Renedo
Primer vaig agafar un tros de fusta (fullola) i vaig marcar les línies en retolador. Les fitxes són clips de dos colors diferents.
 Alquerc fet per Neus Blanch 
 Alquerc fet per Manel Garcia 
 Alquerc fet per Gemma Armora 
Alquerc fet per Judit Bargalló

dijous, 16 de desembre del 2010

Les dames

Júlia Renedo
El joc de les dames es juga en tauler de 8x8. Cada un posa les seves peces sobre les caselles negres de les seves 3 primeres línies, de manera que 2 línies queden lliures.
A les dames les peces es mouen un caseller en diagonal cap endavant i mai poden moure cap a una casella blanca.
Els jugadors juguen una peça per torn. El jugador que té les peces blanques comença a jugar. Quan una peça té un espai buit darrere d'ella i es troba davant d'una peça enemiga, aquesta pot saltar en diagonal sobre ella cap a aquest espai i menjar -la peça és retirada del joc-. Es pot menjar diverses peces en una sola jugada. El menjar és obligatori.
Quan una peça arriba a la primera línia de l'altre jugador, aquesta peça es converteix en "dama", col·locant una altra peça del mateix color sobre. Aquesta dama pot moure's en direcció diagonal tantes caselles com vulgui, endavant i enrere, i saltar sobre peces de l'oponent, menjant. Però cal tenir en comte que la dama també pot ser menjar.
El joc de les dames acaba quan un dels jugadors ha perdut totes les seves peces o quan un dels jugadors no pot moure cap peça, perquè estan bloquejades. El jugador que ha fet l'última jugada és declarat guanyador. Font: http://www.aprender-gratis.tk/jugar-damas.htm

dilluns, 13 de desembre del 2010

Alquerc

Judit Bargalló Tarragó
Primer es col·loquen les dotze fitxes al seu lloc -al mig ha de quedar un lloc sense res-. Es juga com les dames però en aquest cas es pot anar de costat, cap al darrera i quan arribes a l’altra banda no passa res. S’eliminen fitxes dels altres passant per damunt de la fitxa, si pots eliminar però no ho fas l’altre té la bufa, això vol dir que te pren la fitxa. Perd qui es queda abans sense fitxes.
S’agafa el tros de roba i es dibuixa el joc, es calcula la cinta que ens fa falta, es tallen els trossos a les mides que toquen, s’embasten i es cusen. S’agafa la lona plàstica i amb el trepant es fan les fitxes que en aquest cas són rodones.
Gemma Armora Rosich
Ees col·loquen 12 fitxes al lloc corresponent. Qui saca ha de moure la fitxa obligatòriament al mig i l'adversari li ha d'eliminar. Les fitxes s'eliminen saltant per damunt (com les dames), si pots eliminar-li la fitxa a l'altre i no ho fas te la bufa. Guanyes quan l'adversari s'ha quedat sense cap fitxa.

Júlia Renedo
Primer de tot es col·loquen les fitxes al tauler, però al mig no n’hi ha de haver. Per guanyar es tenen que eliminar totes les fitxes del contrari. Per fer-ho, es té que passar per sobre d’una fitxa.

divendres, 10 de desembre del 2010

Molí de nou


Júlia Renedo Cortada
Primer cada jugador, per torns,  posa les seves fixes al tauler intentant fer 3 en ratlla. Quan tots els jugadors han posat les seves 9 fixes, es van movent pel tauler. Si un dels jugadors fa 3 en ratlla li pren una de les fixes del contrincant. Guanya qui tingui 7 fixes del contrincant. 

Manel Garcia Chaparro
El joc tracta d'un tauler que pot ser de fusta. Són tres quadrats, un dins de l’altre i cada un més petit que l’anterior, i després una línea horitzontal i una vertical creuant-ho tot.
Cal col·locar totes les fixes -nou- i anar-les col·locant intentant fer 3 en línea. Quan s’acaben les fitxes, si algú a fet 3 en línea li pren una fitxa de l'adversari i ell tira, i així fins que un es queda sense fitxes.
Judit Bargalló Tarragó
Primer es col·loquen totes les fitxes intentant fer tres en ratlla. Després si algú ha fet tres en ratlla, li pren una fitxa a l’altre company. Tota l’estona és el mateix, si fas tres en línia es pren una fitxa i tira el següent. Perd el que es queda abans sense fitxes.

Anna Franco Vila
Es juga en parelles. Cada jugador va posant les fitxes intentant fer tres en ratlla. Quan ja estan totes posades, en el cas que un dels jugadors ja havia fet tres en ratlla, li pren una fitxa a l’altre jugador. El joc consisteix en anar fent tres en ratlla i prenent-li fitxes al company . Es guanya quan un dels jugador es queda només en dos fitxes.

Construcció d'un molí de nou

Molí de Judit Bargalló en roba
Judit Bargalló Tarragó
S’agafa el tros de roba i es dibuixa el joc. Es calcula la cinta que ens fa falta. Es tallen els trossos a les mides que toquen, s’embasten i es cusen.
Molí de Júlia Renedo pintat amb fitxes de pasta
Júlia Renedo
El tauler els vaig fer amb cartró. Primer vaig fer les línies amb llapis i les vaig repassar amb un retolador. Després vaig pintar-ho amb aquarel·les: amb l’escala de blaus. Les fitxes són tulipes de pasta, uns verds i els altres taronja.
Molí de Pol Carrzanza en cartró
Molí d'Anna Franco enrotllable
Anna Franco Vila
Per la part del darrere de l’individual enrotllable de pals de fusta que havia fet el Marro, pixo, cago, amb un llapis vaig dibuixar totes les línies i amb “DIVERMAGIC” , vaig receguir-ho. Llavors amb l’assecador vaig assecar tot el dibuix que havia fet amb el “DIVERMAGIC”.
Les fitxes les vaig fer amb barquets de paper: nou barquets d’un color i nou més d’un altre.

Construcció d'un marro

 
Marro d'Anna Franco
Anna Franco Vila
Vaig agafar un individual enrotllable de pals de fusta. Llavors amb un llapis vaig dibuixar totes les línies i amb “DIVERMAGIC”, vaig receguir-ho. Llavors amb l’assecador vaig assecar tot el dibuix que havia fer amb el “DIVERMAGIC”. Les Fitxes les vaig fer amb llacets: tres d’un color i tres d’un altre.
Marro de Gemma Armora
Marro de Manel Garcia
Manel Garcia Chaparro
Jo el vaig construir amb un tros de fusta. El vaig pintar amb pintura negra pel tauler, blanca per les línees de divisió i platejat i bronze per les fitxes, la pintura era pintura esmalt. La curiositat de tot és que les meves fitxes són la clasca de les aglans.
Marro de Pol Carranza
Marro de Júlia Renedo
Júlia Renedo
El tauler el vaig fer amb cartró. Primer vaig fer les línies i els cercles amb llapis i les vaig repassar amb un retolador. Després vaig pintar-ho amb aquarel·les. Les fitxes són tulipes de pasta, uns verds i els altres taronja.

Marro o tres en ratlla


Júlia Renedo Cortada
També es pot dir Tres en ratlla. El joc consisteix en posar tres fixes en línia (vertical, diagonal o horitzontal). Abans de començar es decideix si la fixa que es posarà al mig es podrà moure o no. El primer jugador posa una fixa a una de les nou caselles, normalment es posa al mig. I després és el torn de l’altre jugador. Si els dos jugador han col·locat totes les fixes i encara no ha guanyat cap, es mouen de lloc menys la del mig (depèn del que s’hagi triat al principi).
Judit Bargalló Tarragó
Es juga igual que al tres en línia. Hi ha tres fitxes, el que comença tira la fitxa al mig, tot seguit tira l’altra persona. La fitxa del mig mai es pot treure. L’objectiu és posar tres fitxes en ratlla.
Anna Franco Vila
El marro, pixo, cago és com el tres en ratlla. Es un joc de tauler, on l’objectiu és aconseguir posar tres fitxes sobre el tauler, de manera que estiguen en línia recta.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Construcció d'un escacs xinès

Com explicàvem fa uns dies a l'institut de Flix hem dut a terme una activitat amb els companys de l'aula d'acollida amb l'objectiu de treballar la llengua a partir del joc. El projecte es va fer més gran del què ens pensàvem i vam comprovar que, quasi sense adonar-nos-en es van treballar també molt aspectes culturals que han servit per a integrar més als immigrans, alhora que els d'aquí han entès que també cal respectar i conèixer la cultura dels nouvinguts.A través de la presentació que va fer Xing (3r ESO) del joc d'escacs xinès, els alumnes de 2n del crèdit de Jocs de tauler del món van confeccionar els seus taulells i fitxes de joc, i hem pogut gaudir jugant amb en Xing.
Fixeu-vos com els nois i noies utilitzen la seva creativitat per adaptar les fitxes de joc a les seves necessitats.

Irene Sabaté Torreblanca
El meu joc d’escacs xinès el vaig fer amb l’ajuda del meu oncle. Ell té moltes fustes i me’n va donar una. A més, em va fer les fitxes rodones i jo les vaig polir amb una llima.
Un cop fetes les fitxes vaig dibuixar les línies del joc i vaig escriure els noms de cada fitxa: peó, canó, cotxe, cavall, elefant, oficial i el rei.
El color roig és per un jugador i el color verd per l’altre.




L'escacs de Josep Rey

Josep Rey Cases
Vaig imprimir les fotografies tal i com aparèixen a les xapes. Tot seguit vaig agafar una moneda de 1€ i vaig fer el cercle a cada figura. El vaig retallar i pintar els contorns. Finalment vaig enganxar els paperets a la part del devall de les xapes amb pegament de barra.
Si ho tens que fer, tingues paciència, vaig tardar 2 hores en fer tan sols les fitxes!

dijous, 18 de novembre del 2010

Com es juga als escacs xinès?

Com us hem comentat, en Xing ens ha ensenyat quin és el moviment de les peces del joc d'escacs xinès i ens ha ensenyat a jugar. El treball previ, però, ha estat una mica llarg i lent donat que en Xing no coneixia la traducció al català de tots els símbols xinesos que apareixen a les peces. Aquesta traducció l'hem pogut fer gràcies a internet.
I així us podem presentar ara la disposició de les peces al taulell:

I el nom de cada peça amb el moviment que pot fer. 
PEÓ O SOLDAT:
Dins del seu camp es mou en vertical, de casella en casella.
Un cop passa al camp contrari també es pot moure en horitzontal.
CANÓ:

Es mou com la torre del joc d'escacs que nosaltres coneixem.
Elimina peces saltant per damunt d'una fitxa pròpia o contrària. Per això n'ha d'haver, lògicament, tres d'alineades.

COTXE O CARRO:
Es mou com la torre del joc d'escacs que nosaltres coneixem, en vertical i horitzontal.
CAVALL:

Es mou com el cavall del joc d'escacs que nosaltres coneixem.
Si té una fitxa al davant no pot moure's.
ELEFANT:


Es mou per tot el tauler
Es mou seguint les línies imaginàries d'un quadrat de dues caselles de costat.
Si té una fitxa al davant no pot moure's.
OFICIAL:
Es mou sols per dintre del castell.
D'intersecció en intersecció

REI:
Es mou sols per dintre del castell
D’intersecció en intersecció
 En vertical i horitzontal
Si us fixeu us adonareu que els símbols de les peces d'un jugador o camp són diferents a les de l'altre jugador. Això sificulta enormement el joc per algú que no coneix aquesta simbologia. És per això també que proposo als alumnes de 2n d'ESO que construeixin un joc d'escacs xinès il·lustrant o identificant cadascuna de les peces amb dibuixos representatius.

Xing ens explica com es juga als escacs xinès

Durant les darreres setmanes els professors d'educació física i de l'aula d'acollida hem estat fent un treball conjunt centrat en els jocs de taulell. Des del curs passat tenim la sort de tenir entre nosaltres un jove xinès, el Xing, que fa 3r d'ESO i que amb poc temps ha fet un ràpid avanç en el coneixement del català. Tot i que encara mostra força mancances en el domini de la llengua val a dir que el seu interès l'ha permès aconseguir un bon nivell de comunicació, essent capaç d'expresar-se o buscar recursos per a poder relacionar-se i comunicar idees.
Aprofitant aquest interès i la seva disposició vam proposar-li dur a terme una presentació en la qual ell faria de mestre i ens explicaria un joc de tauler molt conegut a l'Orient, el joc d'escacs xinès.
L'objectiu era, doncs, que a través de la preparació d'un power point que expliqués una mica la seva procedència, en Xing fos capaç d'explicar-nos on es juga a aquest joc i les característiques principals d'aquest, així com el més important, el moviment de les peces.
Aquesta presentació l'ha feta avui, davant dels alumnes de 2n d'ESO que estan fent el crèdit variable Jocs de tauler del món, i a més l'han pogut escoltar companys de 4t d'ESO i altres de l'aula d'acollida.
Al llarg de la presentació ens ha mostrat un mapa de la Xina i ens ha indicat on va néixer i viure. Ens ha presentat un seguit de fotografies on es veu diferents persones jugant arreu -carrers, jardins, parcs....-, i finalment ha mostrat, una a una, les peces del joc i ha explicat el moviment que poden fer.
La valoració que en fem els professors implicats -Pere Prats, Maite Cot i Biel Pubill- és del tot satisfactòria per diversos motius:
  • Xing ha sapigut fer una presentació distesa i prou fluïda seguint les imatges de la presentació
  • Ha estat capaç d'explicar les fotografies
  • Ell mateix, en algun casos, s'ha sortit del guió previst i ha tingut interès d'explicar o donar informació que no apareixia a la pantalla
  • L'explicació ha estat seguida amb atenció i interès per una vintena llarga de companys que, a més, s'han interessat en la dinàmica del joc tot fent preguntes que Xing ha sapigut respondre força bé
  • Finalment hem pogut fer un parell de partides amb els escacs xinesos i s'ha confirmat l'interès que ha suscitat la seva intervenció.

 


El següent pas serà que, els alumnes del CV jocs de tauler, construiran taulers de jocs d'escacs xinesos i cercaran les fitxes adequades per a poder-hi jugar, i la setmana vinent podrem veure quin ha estat el resultat d'aquesta classe que ens ha preparat avui en Xing.
Felicitats Xing!!!