ELS JOCS DELS AVIS A LA RESIDÈNCIA DE FLIX

El passat dijous 20 de gener un grup d'alumnes del crèdit de Jocs de tauler vam visitar els avis i les àvies de la Residència de Flix. Va ser una trobada distesa i simpàtica que ens va permetre conèixer quines eren les joguines que es construïen quan eren petits, quines eren les seves distraccions i quins eren els jocs que practicaven.

Els nostres alumnes van estar tota l'estona ben atens a les explicacions que feien els nostres avis, i van estar prenent apunts, enregistrant la veu i fent fotografies de la sessió. Durant més d'una hora ens van estar explicant jocs -que alguns, prèviament, s'havien apuntat en un paper per a enrecordar-se-, i van anar descrivint-los acompanyant les explicacions de comentaris i anècdores.
Ens van explicar, per exemple, que tenien molt poques joguines i de comprades menys, però una vegada que una tenia una pepa -nina de cartró-, la va voler rentar posant-le al safareig i... ja podeu comptar com va quedar!

En aquesta imatge veiem al senyor Miguel com ens il·lustra com era el dibuix del joc del tejo o xarranca. El llistat de jocs que van anar dient és força llarg, podem destacar els jocs de todets -tabas o pidos-, la baldufa -i diu que s'hi jugaven d'1 a 5 cèntims-, a boletes, al aro que els hi feien els seus pares a la fàbrica-, a la pidola, a la bandera, a patacons, a la pluca amagar, a birles, a casetes...

Entre les diversions o entremaliaduries que ens van explicar trobem el fet d'anar a tocar timbres o creuar el riu a buscar melons! Quant a joguines que ells mateixos es construïssin, a banda dels patacons que feien amb cartes de baralles velles, també ens van explicar que es feien escopetes de canya i pilotes de drap. 

I encara van tenir temps de cantar-nos algunes cantarelles de jocs de saltar a corda, com ara El cocherito leré i El patio de mi casa, o la coneguda cançó de rotlle Anton Pirulero.  

Pensem que activitats d'aquest tipus serveixen no sols per a conèixer més els jocs, les distraccions i la manera de viure d'abans, sinó també per a establir contacte i relació amb els nostres avis, fent-los protagonistes per uns instants, i establint ponts de comunicació entre generacions. Amb petites dinàmiques com aquesta fomentem el respecte cap a la gent gran i sensibilitzem els nostres joves en el coneixement d'altres realitats.

A la imatge apareix el grup de 13 avis i àvies, amb una vetlladora i els nostres 9 alumnes durant la visita. Agraïm la seva col·laboració!

Judit Bargalló Tarragó

Anna Franco Vila

A lliscar!

Ens van explicar que es posaven a una costa empinada i tiraven aigua per a que llisqués, llavors ells es tiraven i lliscaven.

Es tiraven amb un cartró, un plàstic o sense res.

Burro

El burro és el joc que nosaltres també anomenem saltar al potro. Consisteix en que un es posa acotxat i l’altre l’ha de saltar per damunt subjectant-se les mans a l’esquena i obrint les cames. Ens van explicar que qui no podia saltar a l’altre és el que s’havia de posar acotxat.

Saltar a corda

Dues persones sostenen una corda per cadascun dels seus extrems i la fan girar, mentre una altra o més d'una hi salten per damunt cada vegada que la corda és a la part més baixa del seu recorregut. Sovint es canta alguna cançó i els jugadors i jugadores han d'entrar, sortir, girar-se o fer alguna figura segons el que indiqui el text de la cançó.

A la residència els avis i àvies ens van explicar molts jocs, a continuació en teniu alguns:

La pluca a amagar

Actualment encara es juga aquest joc. És molt divertit i es necessita molta rapidesa. És molt senzill, un dels nens la para (compta fins a 20), mentre ell compta els altres nens s’han d’amagar. Quan ja ha acabat de comptar, es posa a buscar els nens i els ha d’agafar abans que es salvin -el lloc on se poden salvar és on s’ha parat-. A la següent partida, la para el primer a qui han agafat.

El tejo o xarranca

Té diverses versions. El senyor Miguel ens va dibuixar a un paper el joc com ells el dibuixaven. És una mica diferent al d’ara, però consisteix en el mateix. Has de tirar una pedra -o com feien abans un tros de rajola-. Ells ho feien amb el peu però actualment es fa amb la mà, l’has de tirar a la casella número 1, si l’encertes has d’anar a peu coix fins al número 9 i tornar. Després has d’agafar la pedra i continuar amb el número 2. Guanya qui acaba abans de fer tots els números.

La baldufa

A aquest joc hi solien jugar els nois. Primer tenies que saber tirar la baldufa. Tot seguit es feien lluites. Els nois apostaven de 1 a 5 cèntims per la persona que ells creien que guanyaria. Si guanyaves l’aposta, t’emportaves uns quants diners.

La Pepa -nina de cartró-

La Pepa és una nina de cartró que acostumaven a tenir les nenes abans, ja que no hi havia nines de roba com les actuals. Aquelles nines tenien un inconvenient, i és que no es podien mullar ja que es desfeien perquè eren de cartró. Una àvia ens va explicar que ella un dia volia banyar a la seva Pepa i la seva germana li deia que no ho fes,  però ella la va posar al safareig i es va quedar sense Pepa!

Todets, tabas o pidos

Aquest joc era molt popular ja que era fàcil aconseguir todets, que eren ossos que estaven situats a les potes de porc. Deixaves tots els ossets a terra, menys un que el tiraves en l’aire, mentrestant en tenies que agafar un del terra. Després tenies que tornar a tirar-lo enlaire i agafar-ne un altre del terra i tornar a agafar el de l’aire. La dificultat era que cada vegada en tenies més a la mà i et costava més agafar-los.

Gemma Armora Rosich
Tocar timbres
Tocaven timbres i marxaven corrents, per fer bromes al la gent que vivien a les cases.

Taba
Són ossos del xai que els tiraven i, segons de quina banda queien, tenies una puntuació o havies de pagar una penyora.

Baldufa
Feien rodar la baldufa i se la posaven a la mà, quan la tenien a la mà la tiraven dins d’una rodona dibuixada al terra en la que hi havia monedes, si tocaves una moneda i sortia de la rodona te la quedaves.