dissabte, 29 de gener del 2011

L'assalt

Judit Bargalló Tarragó
Per jugar a aquest joc s’ha d’estar molt concentrat i tenir molta estratègia. Un jugador té dos fitxes i l’altre en té catorze. El que té dos fitxes ha de protegir el castell, ha d’impedir que s’omplin tots els quadres que té. Aquestes dues fitxes que protegeixen, que són els oficials, si tenen ocasió d’eliminar un contrari ho han de fer obligatòriament perquè si no el contrari la pot bufar. El que ataca té 24 fitxes hi ha d’intentar entrar al castell. Ell no pot eliminar ningú. Els que ataquen sols poden anar endavant i cap als costats, mai retrocedir


Anna Franco Vila
Posem les fitxes a tots els quadrats menys al groc, al qual hem de posar les dues fitxes diferents. Consisteix  en que les dues fitxes diferents han d’impedir que les altres entrin al quadrat groc anant eliminant-les. El joc s’acaba quan el jugador aconsegueix ocupar el quadrat groc amb fitxes seves.

Júlia Renedo
Un jugador té dos fitxes i l’altre vint-i-quatre. Abans de començar es tria si es pot eliminar a dins del territori de les dos fitxes. El joc consisteix en que el jugador de més fitxes té que envair per complet l’altre territori. Aquest no pot eliminar ningú ni pot retrocedir. Si el jugador que en té dos té ocasió d’eliminar, ho fa obligatòriament, si no es bufa.

diumenge, 23 de gener del 2011

ELS JOCS DELS AVIS A LA RESIDÈNCIA DE FLIX

El passat dijous 20 de gener un grup d'alumnes del crèdit de Jocs de tauler vam visitar els avis i les àvies de la Residència de Flix. Va ser una trobada distesa i simpàtica que ens va permetre conèixer quines eren les joguines que es construïen quan eren petits, quines eren les seves distraccions i quins eren els jocs que practicaven.
Els nostres alumnes van estar tota l'estona ben atens a les explicacions que feien els nostres avis, i van estar prenent apunts, enregistrant la veu i fent fotografies de la sessió. Durant més d'una hora ens van estar explicant jocs -que alguns, prèviament, s'havien apuntat en un paper per a enrecordar-se-, i van anar descrivint-los acompanyant les explicacions de comentaris i anècdores.
Ens van explicar, per exemple, que tenien molt poques joguines i de comprades menys, però una vegada que una tenia una pepa -nina de cartró-, la va voler rentar posant-le al safareig i... ja podeu comptar com va quedar!
En aquesta imatge veiem al senyor Miguel com ens il·lustra com era el dibuix del joc del tejo o xarranca. El llistat de jocs que van anar dient és força llarg, podem destacar els jocs de todets -tabas o pidos-, la baldufa -i diu que s'hi jugaven d'1 a 5 cèntims-, a boletes, al aro que els hi feien els seus pares a la fàbrica-, a la pidola, a la bandera, a patacons, a la pluca amagar, a birles, a casetes...
Entre les diversions o entremaliaduries que ens van explicar trobem el fet d'anar a tocar timbres o creuar el riu a buscar melons! Quant a joguines que ells mateixos es construïssin, a banda dels patacons que feien amb cartes de baralles velles, també ens van explicar que es feien escopetes de canya i pilotes de drap. 
I encara van tenir temps de cantar-nos algunes cantarelles de jocs de saltar a corda, com ara El cocherito leré i El patio de mi casa, o la coneguda cançó de rotlle Anton Pirulero.  
Pensem que activitats d'aquest tipus serveixen no sols per a conèixer més els jocs, les distraccions i la manera de viure d'abans, sinó també per a establir contacte i relació amb els nostres avis, fent-los protagonistes per uns instants, i establint ponts de comunicació entre generacions. Amb petites dinàmiques com aquesta fomentem el respecte cap a la gent gran i sensibilitzem els nostres joves en el coneixement d'altres realitats.
A la imatge apareix el grup de 13 avis i àvies, amb una vetlladora i els nostres 9 alumnes durant la visita. Agraïm la seva col·laboració!

Judit Bargalló Tarragó

Anna Franco Vila
A lliscar!
Ens van explicar que es posaven a una costa empinada i tiraven aigua per a que llisqués, llavors ells es tiraven i lliscaven.
Es tiraven amb un cartró, un plàstic o sense res.
Burro
El burro és el joc que nosaltres també anomenem saltar al potro. Consisteix en que un es posa acotxat i l’altre l’ha de saltar per damunt subjectant-se les mans a l’esquena i obrint les cames. Ens van explicar que qui no podia saltar a l’altre és el que s’havia de posar acotxat.
Saltar a corda
Dues persones sostenen una corda per cadascun dels seus extrems i la fan girar, mentre una altra o més d'una hi salten per damunt cada vegada que la corda és a la part més baixa del seu recorregut. Sovint es canta alguna cançó i els jugadors i jugadores han d'entrar, sortir, girar-se o fer alguna figura segons el que indiqui el text de la cançó.

A la residència els avis i àvies ens van explicar molts jocs, a continuació en teniu alguns:
La pluca a amagar
Actualment encara es juga aquest joc. És molt divertit i es necessita molta rapidesa. És molt senzill, un dels nens la para (compta fins a 20), mentre ell compta els altres nens s’han d’amagar. Quan ja ha acabat de comptar, es posa a buscar els nens i els ha d’agafar abans que es salvin -el lloc on se poden salvar és on s’ha parat-. A la següent partida, la para el primer a qui han agafat.
El tejo o xarranca
Té diverses versions. El senyor Miguel ens va dibuixar a un paper el joc com ells el dibuixaven. És una mica diferent al d’ara, però consisteix en el mateix. Has de tirar una pedra -o com feien abans un tros de rajola-. Ells ho feien amb el peu però actualment es fa amb la mà, l’has de tirar a la casella número 1, si l’encertes has d’anar a peu coix fins al número 9 i tornar. Després has d’agafar la pedra i continuar amb el número 2. Guanya qui acaba abans de fer tots els números.
La baldufa
A aquest joc hi solien jugar els nois. Primer tenies que saber tirar la baldufa. Tot seguit es feien lluites. Els nois apostaven de 1 a 5 cèntims per la persona que ells creien que guanyaria. Si guanyaves l’aposta, t’emportaves uns quants diners.

La Pepa -nina de cartró-
La Pepa és una nina de cartró que acostumaven a tenir les nenes abans, ja que no hi havia nines de roba com les actuals. Aquelles nines tenien un inconvenient, i és que no es podien mullar ja que es desfeien perquè eren de cartró. Una àvia ens va explicar que ella un dia volia banyar a la seva Pepa i la seva germana li deia que no ho fes,  però ella la va posar al safareig i es va quedar sense Pepa!
Todets, tabas o pidos
Aquest joc era molt popular ja que era fàcil aconseguir todets, que eren ossos que estaven situats a les potes de porc. Deixaves tots els ossets a terra, menys un que el tiraves en l’aire, mentrestant en tenies que agafar un del terra. Després tenies que tornar a tirar-lo enlaire i agafar-ne un altre del terra i tornar a agafar el de l’aire. La dificultat era que cada vegada en tenies més a la mà i et costava més agafar-los.

Gemma Armora Rosich
Tocar timbres
Tocaven timbres i marxaven corrents, per fer bromes al la gent que vivien a les cases.

Taba
Són ossos del xai que els tiraven i, segons de quina banda queien, tenies una puntuació o havies de pagar una penyora.

Baldufa
Feien rodar la baldufa i se la posaven a la mà, quan la tenien a la mà la tiraven dins d’una rodona dibuixada al terra en la que hi havia monedes, si tocaves una moneda i sortia de la rodona te la quedaves.  

Construcció d'un awalé

 Construït per Pol Carranza
 Construït per Anna Franco
Anna Franco Vila
Vaig agafar una ouera de mitja dotzena d’ous i la vaig partir per la meitat, llavors amb el pegament la vaig enganxar una al costat de l’altra. Quan ja tenia l’estructura feta, la vaig pintar de color verd i per guarnir-la una mica més vaig tirar una mica de purpurina platejada.
Per fer les fitxes vaig agafar 48 boletes de diferents colors.
 Construït per Judit Bargalló
Judit Bargalló Tarragó
Necessitem un tros de fullola de 41x12cm, 12 flameres, vernís, cola i 48 avellanes.
Es talla la fusta a la mida, es tallen els quatre cantons i s’arrodoneixen amb la llima, es posa una capa de vernís a la fusta. Quan està eixuta s’encolen les flameres en dos files i quan està sec ja es pot jugar.
 Construït per Gemma Armora
 Construït per Neus Blanch
 Construïts per Júlia Renedo i Pere Jordà

dijous, 13 de gener del 2011

Awalé


Judit Bargalló Tarragó
Es col·loquen quatre avellanes a cada flamera. El joc consisteix en que cada jugador a d’agafar les avellanes del seu camp i posar-n’hi una a cada flamera. Quan al camp del contrari a una flamera hi ha una o dos avellanes i tu en tires una altra té les emportes, això es fa tota l’estona. Quan ja no es pot jugar més es conten les fitxes que té cadascú. Guanya el que en té més. 
Anna Franco Vila
L'awalé és un membre de la gran família de jocs de mancala, que es juga tradicionalment al nord del Golf de Guinea, des del Camerun fins al Senegal, amb petites variants locals. També es juga a les Antilles, on va ser portat pels africans que hi van anar a parar com a esclaus provinents d'aquestes mateixes zones.
Aquest joc  es juga sobre un tauler consistent en dues parts de sis forats cadascuna. A cada forat es posen quatre boles i les has d’anar repartint d’una en una a cada forat. Si a un forat de la teva part tens una o dos boles, el contrari si agafa les seves boles i acaba allà on les tens, ell se les quedarà. Quan ja no es pot jugar més cadascú conta les boles que té i guany el que ha aconseguit capturar-ne més.

dilluns, 10 de gener del 2011

Construcció d'un awithlaknannai

Taulers de la Judit Bargalló i l'Anna Franco
Judit Bargalló Tarragó
Necessitem tisores, agulla, regle, llapis. Un tros de roba de 58x18cm. 2,50m de veta prima. 5,6m de veta ampla. Fil. 24 botons de dos colors.
Es dibuixa el joc a la roba amb un llapis, s’embasta la cinta estreta amb fil, després s’embasta la cinta ampla al voltant de la roba. Es cus tot a màquina. Es desembasta i es cus a mà la cinta per enrotllar-lo.

Anna Franco Vila 
Vaig agafar un tros de roba i vaig marcar un rectangle, llavors el vaig retallar. Amb la cinta dobla vaig cosir-la per fer les bores. Llavors vaig marcar les mides dels 16 triangles i vaig cosir-ho en la cinta de color fúcsia.
Per fer les fitxes vaig agafar 24 botons: 12 de color rosa i 12 més de color marro.
 Tauler de Pere Jordà
 Tauler de Gemma Armora
 Tauler de Roger Gorgues
Tauler de Júlia Renedo
Júlia Renedo
El tauler el vaig fer amb cartró. Primer vaig fer les línies amb llapis i les vaig repassar amb un retolador. Les fitxes són mongetes, unes blanques i les altres marcades amb permanent.